Quins són els autors representatitus del minimalisme?

Al tractar-se d’un estil tan característic, són molt els autors que es vinculen al minimalisme. La majoria d’ells, són més que un simple grup d’artistes, ja que les seves contribucions al món de l’art s’han reflectit en el temps en altres manifestacions artístiques, com la música, el cine o la literatura. A continuació s’exposen alguns dels autors més rellevants de l’estil, amb algunes de les seves obres i particularitats.

 

Ad Reinhardt (1913)

Tot i que communtment és considerat com a neodadaista, va ser un dels pioners del minimalisme en la seva època. Reinhard és conegut per les seves “pintures negres” en la dècada dels 60.

Ad Reinhardt “Black Painting” al Museu Guggenheim

Mies Van der Rohe (1886-1969)

Va ser un arquitecte alemany que va obtenir la nacionalitat americana una vegada va fugir de l’Alemanya nazi. Va ser un dels mestres principals de l’arquitectura moderna i el màxim exponent del segle XX en la construcció d’acer i de vidre. El seu racionalisme i funcionalisme posterior es van convertir en models per a la resta de professionals del segle, una de les seves frases es va convertir en paradigma ideològic del moviment artístic, “menys és més”. En efecte, les seves obres destacaven per la seva composició rígidament geomètrica i l’absència total d’elements ornamentals i ostentosos. Nogensmenys, tot i la manca d’ornaments, Mies Van der Rohe aconseguia obres plenes de poesia, elegants, exemplars i perfectes en la proporció i relació dels seus elements; aquesta elegància i mestria en el detall s’aconseguia en l’ús de materials com el marbre travertí, l’acer cromat, l’ònix, el bronze o les fustes nobles. Algunes de les seves obres més representatives van ser el pavelló alemany per a la Exposició Universal de Barcelona de 1929 (on va dissenyar també la cadira Barcelona, que va representar l’inici de la popularització del mobiliari fabricat amb tub metàl·lic) i la Casa Tugendhat (1930) a Brno (a l’actual República Txeca). L’estil del pavelló alemany es correspon amb el racionalisme de la Bauhaus, del qual Mies va formar part després de superar el seu expressionisme inicial. El pavelló alemany combinava l’austeritat amb la manca d’ornamentació supèrflua i les formes pures i netes es combinaven per donar una construcció feta a la mesura humana.

 

Pavelló alemany (1929) – Mies Van der Hoer, Ludwig

Raymond Carver (1939-1988)

Va ser un escriptor i poeta estatunidenc. Va viure en nombrosos llocs, sempre amb feines temporals i mal pagades. La seva vida va estar plegada de problemes, debatent-se entre la absoluta pobresa, un matrimoni destrossat i amb greus problemes deguts a la seva addicció a l’alcohol durant molts anys. La seva vida “catastròfica” va definir el seu estil literari i les històries que explicava, en efecte, la seva obra està formada per relats curts que reflecteixen els drames aparentment més trivials, les catàstrofes silencioses de la gent més corrent. El seu estil estava format per una barreja entre l’escepticisme i el ressentiment, utilitzava una tècnica simple i directe, sense ornaments ni floritures, gairebé minimalista. Raymond Carver dibuixa persones anònimes, perdedors, desastres de la societat, sers solitaris, alcohòlics, divorciats, sense feina, que no poden fer res més que veure la televisió per evitar mirar al seu interior i descobrir que són ombres carregades de desesperació. Algunes de les seves obres més importants són: “Un sendero nuevo a la cascada” (1985) i “Bajo una luz marina” (1986) [tots dos, llibres de poemes], i, “¿Quieres hacer el favor de callarte, por favor?“ (1976), “De qué hablamos cuando hablamos de amor” (1981), “Catedral” (1983) i “Tres rosas amarillas” (1988) [quatre volums de relats].

Frank Stella (1936)

És un pintor estatunidenc que a partir de l’expressionisme abstracte va passar a un estil més essencial, constituït per monocromes de colors plans muntats sobre quadrats amb forma de “H” o de “X”, amb el qual va pre-anunciar el minimal art dels anys setanta. A partir d’aquests monocromes basats en tons obscurs Frank Stella perseguia la síntesis entre l’estructura interna i l’estructura externa del quadre; aquesta recerca aposentaria les bases del minimalisme. A mitjans de la dècada dels 60, Stella va començar a utilitzar la policromia. Aquesta nova etapa es va caracteritzar per l’ús de formes curvilínies geomètriques entrecreuades i amb el joc de colors vius i harmònics. Als anys setanta i vuitanta va abandonar la rigidesa programàtica dels seus inicis i es va decantar cap a la creació de pintures barroques tridimensionals.

Donald Judd (1928)

Donal Judd és un dels principals autors minimalistes, i les seves obres es poden identificar clarament amb aquest estil, totes elles basades en l’espai i la realitat.

Jo Baer (1929)

Les seves obres estan directament vinculades amb el minimalisme. És una de les úniques dones representatives d’aquest estil. Les seves obres es van començar a exposar a la Fischbach de Nova York, posteriorment, a altres llocs dedicats a l’art contemporani de la dècada dels 60.